UNITAT 1
— — — —
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
ÍNDEX
Necessitats humanes i béns econòmics
1.1 L’economia
1.2 Els béns econòmics
1.3 La producció de béns al llarg de la història
Els factors de producció i els sectors econòmics.
2.1 Els factors de producció
2.2 Els sectors econòmics
Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
3.2 El món laboral
3.3 El problema de l'atur
3.4 El sector públic
Sistemes econòmics
4.1 L’economia de mercat
4.2 L’economia centralitzada
4.3 El sistema mixt
Indicadors econòmics i socials
5.1 Els indicadors econòmics
5.2 Els indicadors socials
Necessitats humanes i béns econòmics
1.1 L’economia
L’economia és una ciència que tracta d’estudiar com els humans coperem a l’hora de produir o intercanviar béns i serveis.
Estudia com les persones realitzen activitats per satisfer les seves necessitats.
1.2 Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns o serveis que es poden comprar. Hi han béns il·limitats o molt abundants. Hi ha d’altres que són escassos i tenen valor al mercat.
Per obtenir aquests béns han de passar 3 fases:
Producció: fase inicial de l'activitat económica consistent a
combinar diversos factors per tal d’obtenir béns.
Distribució: fase consistent a fer arribar els béns produïts als seus
consumidors.
Consum: última etapa de l' activitat económica per la qual les persones consumeixen els béns.
Classificació dels béns econòmics:
De consum: satisfà directament al consumidor.
Complementaris: són necessaris per satisfer una mateixa demanda.
Públics: són de l’Administració i són per tothom.
Duradors: es poden reutilitzar.
De capital: produeixen altres béns.
Substitutius:Competeixen per satisfer una mateixa demanda.
Privats: pertanyen a gent concreta.
No duradors: només es poden utilitzar una vegada, al consumir-se desapareixen.
1.3 La producció de béns al llarg de la història
Els humans del paleolític vivien d’allò que el meid els oferia. Se centraven en caçar, pescar i recol·lectar fruits. Els estris eren molt senzills, de pedra, d’os i de fusta.
Fa 10000 anys va començar, el que s’anomena revolució neolítica i es van desenvolupar l’agricultura i ramaderia. Les activitats econòmiques van fer que es necessiten eines més completes.
Els humans van millorar la producció i fins i tot van arribar a un punt d’obtenir excedents, una quantitat de productes que no arribaven a consumir.
La segona gran revolució econòmica es va produir al segle XVIII, quan va tenir lloc la Revolució Industrial.
Va donar a noves fonts d’energia i de màquines que elevaven en nivel i velocitat la producció.
2. Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1 Els factors de producció
Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que són:
Els recursos naturals: els minerals,els boscos, l'aigua,etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.
El treball: És un dels motors fonamentals de l'economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.
La majoria de la població ocupada treballant per al sector públic, per altra banda hi ha treballadors autònoms que treballen per compte propi.
El capital: És un factor de producció que esta constituït pels immobles, per les màquines i eines.
El capital físic: Fa referència a tots els elements materials com ara els edificis, la maquinaria i les eines.
El capital humà: els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors.
El capital financer: els diners per adquirir i mantenir el capital físic.
2.2.Els sectors econòmics
La població es distribueix en tres grups:
Sector primari: totes les activitats en l’extracció de recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, etc.
Sector secundari: les activitats que es dediquen a transformar les matèries primeres en productes manufacturats: industries, artesania, etc.
Sector terciari: totes les activitats en referència amb els serveis i aplega activitats de comerç, transports, etc.
3. Els agents econòmics i el món laboral.
3.1 Els agents econòmics
Són aquells que porten les activitats econòmiques de la producció, distribució i consum.
Les famílies: són unitats econòmiques de consum que utilitzen els recursos econòmics dels seus salaris.
Les empreses: agents de producció i distribució de béns.
Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:
Individual: El propietari de l'empresa és una sola persona.
Col·lectiva: L'empresa és d'un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.
L'Estat. El sector públic: hi ha empreses que depenen de l'Estat. Aquestes empreses es dediquen a serveis bàsics o sectors com I' energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen en els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
3.2. El món laboral
La població activa: és la que treballa i exerceix una activitat remunerada, i la que està en disposició al món del treball i buscar feina.
La població no activa: tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que no estan en condicions de fer-ho o no pretenen fer-ho en un moment determinat.
El mercat laboral: està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové de les empreses i el sector públic que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats.
3.3. El problema de l'atur
La possibilitat de perdre la feina o no trobar-ne és un dels problemes tant econòmics com socials més importants als països. L’atur afecta principalment: joves sense experiència laboral, les dones i persones majors de 45 anys. També els hi pot ser una dificultat trobar treball a la gent en poca formació professional o acadèmica.
Es pot calcular mitjançant la taxa d’atur de la gent activa que no treballa.
3.4. El sector públic
Les funcions del sector públic són importants per al sector econòmic:
Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica.
Presta serveis públics. Generen molt llocs de treball.
Promou l’activitat econòmica a la construcció d’infraestructures i equipaments.
Atorga subvencions i crèdits.
Es consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis del sector privat.
4. Sistemes econòmics
El sistema econòmic l’anomenem al conjunt de mecanismes que controlen la producció de béns.
En el món contemporani s'han definit dos grans models econòmics: el capitalista i el socialista.
4.1 L’economia del mercat.
El sistema capitalista presenta les següents característiques:
Propietat privada dels mitjans de producció.
L'Estat té una intervenció nula en els afers econòmics.
Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
L' obtenció del màxim benefici és el principal 'objectiu de tota activitat econòmica.
4.2 L’economia centralitzada.
El sistema socialista va ser un sistema molt estès al final de la Segona Guerra Mundial.
Aquest sistema es caracteritza per:
L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
La propietat privada és molt reduïda.
L'Estat dirigeix totes les activitats econòmiques, decideix que es produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt.
La majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper economic. L’Estat garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5. Indicadors econòmics i socials
5.1. Els indicadors econòmics.
Faciliten la informació sobre la situació actual i perspectives per al futur dels països.
Els més importants són:
Producte interior brut (PIB): correspon al valor dels béns produïts en un any al país. El PIB per habitant s'obté dividint el PIB del Estat per el nombre d’habitants.
Producte nacional brut (PNB): correspon al valor de béns produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers al país i s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
Índex de preus del consum (IPC): un indicador que valora els preus d’un conjunt de productes per veure l’evolució del cost de vida: aliments i begudes no alcohòliques, vestit i calcat, habitatge, etc.
Inflació: és l’augment del preu dels productes.
Dèficit públic. És l' excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos..
Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els articulars o altres estats.
5.2. Els indicadors socials.
És una sèrie de mesures que permeten veure els aspectes que recauen directament a la població i reflecteixen situacions reals com la riquesa o pobresa del país. Tant aspectes demogràfics, sanitaris, educatius, mediambientals i socials.
Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, nombre de metges i llits per cada 1000 habitants,etc.
Alguns índexs agrupen diverses variables, com és el cas de l'índex de desenvolupament humà (IDH).
No hay comentarios:
Publicar un comentario